Ardal dynodi
Cod cyfeirnod
Teitl
Dyddiad(au)
- 1900 - 1994 (Creadigaeth)
Lefel y disgrifiad
Sèrie
Maint a chyfrwng
Paper
Ardal cyd-destun
Enw'r crëwr
Hanes bywgraffyddol
Fernando Rubió Tudurí va néixer a Barcelona el 1900 i va morir a Mongofre Nou, Menorca el 1994.
Era el fill petit de l’enginyer militar Mariano Rubió Bellver i de la maonesa Maria Tudurí Monjo. Era un estudiant brillant, que va cursar el batxillerat a l’Institut General Técnic, i les carreres de Farmàcia i Química a la Universitat de Barcelona. Entre 1919 i 1922 va ampliar els seus estudis a l’Institut Pasteur de París, on va ser deixeble del prestigiós investigador Albert Calmette.
L’any 1924 va fundar el Laboratoris Andrómaco a Barcelona, industria farmacèutica que va créixer de forma espectacular fins l’any 1936 que es va declarar la Guerra Civil Espanyola.
Es va casar l’any 1926 amb Mercedes Boada i Basart i van tenir 3 fills, en Fernando, na Mercè i n’Enrique Rubió Boada. Durant aquest anys destaca la intensa activitat professional d’en Fernando, aprofitant aquest èxit per fer realitat un dels seus somnis de joventut: la compra de la finca Mongofra, al nord de l’illa Menorca.
Durant aquest període obre sucursals dels Laboratoris Andrómaco, que es converteixen en una de les primeres multinacionals espanyoles. Les medicines especifiques, creades per ell l’any 1924, en els primitius Laboratoris de la Plaça Central (a prop de la Avinguda Tibidabo de Barcelona) són “Lasa” i “Glefina”, van tenir un gran èxit a nivell mundial.
L’any 1945 es separa definitivament de Mercedes Boada i Baset i un any després, 1946, acabada la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial torna a Espanya, concretament a Mongofre on passa algunes èpoques de l’any.
L’any 1947 comença la seva fructífera labor de mecenatges, finançant la restauració de l’òrgan de l’església Santa María de Maó. L’any 1952 es concedeixen els “Premis Menorca” dotats econòmicament per Fernando Rubió. L’Editorial Destino publica “La mujer nueva” de Carmen Laforet, que ser la guanyadora. Els premis no van tenir continuïtat.
L’any 1971 es casa amb Jaqueline Janet a Menorca. L’any 1985 rep a l’ambaixada espanyola de Paris la “Cruz de la Orden de Isabel la Católica”, l’any següent, 1986, se li concedeix la “Cruz del Mérito Militar con distintivo blanco de primera clase”.
L’any 1987 constitueix la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco a Menorca. L’any 1989 rep la Creu de Sant Jordi i l’any 1992 es anomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.
Fernando Rubió Tudurí tenia grans aficions: viatjar al voltant del món, va donar la volta al món diverses vegades, i va realitzar viatges cinegètics a Àfrica Equatorial amb (entre altres) el seu germà gran Nicolau Mª. També li agradava navegar i va ser propietari de diversos iots.
L’ant 2000, de manera pòstuma, l’Ajuntament de Maó el nombra Fill adoptiu de la ciutat, al mateix temps el Consell Insular de Menorca el declara Fill Predilecte de Menorca.
Lleoliad
Hanes archifol
Ffynhonnell
Fons personal Fernando Rubió Tudurí
Ardal cynnwys a strwythur
Natur a chynnwys
Documentació sobre la instal·lació de l'estàtua Pare Camps, ubicada a Saint Augustine (Florida), l'any 1975. Inclou dossier de premsa
Gwerthuso, dinistrio ac amserlennu
Conservació permanent
Croniadau
System o drefniant
Organització segons el Quadre de Classificació del Fons
Ardal amodau mynediad a defnydd
Amodau rheoli mynediad
Accés restringit
Amodau rheoli atgynhyrchu
Segons normativa aplicable
Iaith y deunydd
- Saesneg
- Catalaneg
- Sbaeneg
- Ffrangeg
Sgript o ddeunydd
- Lladin
Nodiadau iaith a sgript
Cyflwr ac anghenion technegol
Cymhorthion chwilio
Ardal deunyddiau perthynol
Bodolaeth a lleoliad y gwreiddiol
Biblioteca-Arxiu Fernando Rubió Tudurí
Bodolaeth a lleoliad copïau
Unedau o ddisgrifiad cysylltiedig
Ardal nodiadau
Dynodwr(dynodwyr) eraill
Pwyntiau mynediad
Pwyntiau mynediad pwnc
Pwyntiau mynediad lleoedd
Pwyntiau mynediad Enw
Pwyntiau mynediad Genre
Ardal rheolaeth disgrifiad
Dynodwr disgrifiad
Dynodwr sefydliad
Rheolau a/neu confensiynau a ddefnyddiwyd
Statws
Diwygiedig
Lefel manylder disgrifiad
Rhannol
