Fernando Rubió Tudurí va néixer a Barcelona el 1900 i va morir a Mongofre Nou, Menorca el 1994.
Era el fill petit de l’enginyer militar Mariano Rubió Bellver i de la maonesa Maria Tudurí Monjo. Era un estudiant brillant, que va cursar el batxillerat a l’Institut General Técnic, i les carreres de Farmàcia i Química a la Universitat de Barcelona. Entre 1919 i 1922 va ampliar els seus estudis a l’Institut Pasteur de París, on va ser deixeble del prestigiós investigador Albert Calmette.

L’any 1924 va fundar el Laboratoris Andrómaco a Barcelona, industria farmacèutica que va créixer de forma espectacular fins l’any 1936 que es va declarar la Guerra Civil Espanyola.

Es va casar l’any 1926 amb Mercedes Boada i Basart i van tenir 3 fills, en Fernando, na Mercè i n’Enrique Rubió Boada. Durant aquest anys destaca la intensa activitat professional d’en Fernando, aprofitant aquest èxit per fer realitat un dels seus somnis de joventut: la compra de la finca Mongofra, al nord de l’illa Menorca.

Durant aquest període obre sucursals dels Laboratoris Andrómaco, que es converteixen en una de les primeres multinacionals espanyoles. Les medicines especifiques, creades per ell l’any 1924, en els primitius Laboratoris de la Plaça Central (a prop de la Avinguda Tibidabo de Barcelona) són “Lasa” i “Glefina”, van tenir un gran èxit a nivell mundial.

L’any 1945 es separa definitivament de Mercedes Boada i Baset i un any després, 1946, acabada la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial torna a Espanya, concretament a Mongofre on passa algunes èpoques de l’any.

L’any 1947 comença la seva fructífera labor de mecenatges, finançant la restauració de l’òrgan de l’església Santa María de Maó. L’any 1952 es concedeixen els “Premis Menorca” dotats econòmicament per Fernando Rubió. L’Editorial Destino publica “La mujer nueva” de Carmen Laforet, que ser la guanyadora. Els premis no van tenir continuïtat.

L’any 1971 es casa amb Jaqueline Janet a Menorca. L’any 1985 rep a l’ambaixada espanyola de Paris la “Cruz de la Orden de Isabel la Católica”, l’any següent, 1986, se li concedeix la “Cruz del Mérito Militar con distintivo blanco de primera clase”.

L’any 1987 constitueix la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco a Menorca. L’any 1989 rep la Creu de Sant Jordi i l’any 1992 es anomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Fernando Rubió Tudurí tenia grans aficions: viatjar al voltant del món, va donar la volta al món diverses vegades, i va realitzar viatges cinegètics a Àfrica Equatorial amb (entre altres) el seu germà gran Nicolau Mª. També li agradava navegar i va ser propietari de diversos iots.

L’ant 2000, de manera pòstuma, l’Ajuntament de Maó el nombra Fill adoptiu de la ciutat, al mateix temps el Consell Insular de Menorca el declara Fill Predilecte de Menorca.

Nascut a Reus (Tarragona) 24-11-1862 - Mort a Niça 09-02-1938
Va ser militar, enginyer i escriptor. Estudiar a l'Academia de Ingenieros del Ejército a Guadalajara, i el 1883 va ser destinat a Maó, on va treballar a les obres de defensa del port de Maó. Casat amb la maonesa Maria Tudurí Monjo, té tres fills nascuts a Maó: Nicolau Maria (1891), Santiago (1892) i Marià (1896). Per tal d'ascendir a comandant, va ser destinat a Barcelona, on van néixer dos fills més: Isabel (1898) i Fernando (1900).

L'any 1901 va demanar de passar a la situació de supernumerari per tal d'exercir com a enginyer en cap de la Societat Tibidabo. El Parc d'Atraccions que hi construí, així com el funicular d'accés a la Muntanya del Tibidabo, van esdevenir un dels llocs més visitats de Barcelona. La seva tasca dins el marc de la Barcelona que preparava la magna Exposició del 1929 va ser contínua i fructífera.
Al mateix temps, va escriure llibres i articles per a revistes, alguns de caràcter tècnic (enginyeria militar), alguns sobre turisme -dins el marc de la seva feina com a President de la Societat d'Atracció de Forasters- i molts sobre Ciència militar.

Exiliat a França al principi de la Guerra 1936-1939, va morir a Niça el 10 de Març de 1938